| Person | Born | Died | Gender | Person ID | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Josep María Lamaña i Coll | Barcelona | 1899 | Barcelona | 1990 | P1220 |
| Instrument(s) | Professional group | Social status | Social sphere | Why is the person listed? |
|---|---|---|---|---|
| vihuela de mano vihuela de arco viola da mano violón guitarra harp rabel |
| Years active | Place active | Century | Region |
|---|---|---|---|
| 1935-1961 | Barcelona | 20cent | Cataluña |
Josep Maria Lamaña was the director of the ensemble Ars Musicae in Barcelona from 1935 to 1961. It was the pioneer ensemble in Spain during that period, and the first ensemble in modern times to use a vihuela. Vihuela players included Graciano Tarragó and Renata Tarragó. The ensemble was projected to international renown through the participation of Victoria de los Angeles.
The following text is taken from the Inventari fons Josep M. Lamaña of the Secciò de Música of the Biblioteca de Catalunya (Barcelona, 2004). It is drawn from the Gran Enciclopedia de la Música (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001) and Emilio Casares Rodicio (ed.) Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana (Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, 2000). Consulted online 31/08/2019.
Enginyer, intèrpret i musicòleg català. Des de molt jove va iniciar els seus estudis musicals en el Conservatori del Liceu de Barcelona, on estudià violí i trompeta. Cursats els estudis de batxillerat, va ingressar a l'Escuela Especial de Ingenieros Industriales de Barcelona, on va terminar la carrera l'any 1923.
Dedicat intensament al exercici de la seva professió d'enginyer, va ampliar i profunditzar els seus estudis de Musicologia i Història de la Música com a deixeble de Mn. Higini Anglès, especialitzant-se en l'estudi de l'organografia musical, formes i repertori musical antic.
Fundador de l’Orquesta d’Estudis Simfònics de Barcelona, des de 1935 va ser un dels principals promotors de l’agrupació Ars Musicae, dedicada a la interpretació amb instruments històrics, la qual va dirigir fins el 1961.
Durant anys va ser president de la Comissió de Música del Conservatori de Liceu de Barcelona. També va ser col⋅laborador honorari del Instituto Español de Musicología del CSIC i un dels principals col⋅laboradors del «Diccionario de la Música Labor». El seu pare, Lluís Lamaña i Arenas (Barcelona, 1868-1964), publicà Barcelona Filarmónica (1927), un treball sobre la vida musical barcelonina durant el període 1875-1925.